Hort ecològic

Hort ecològic

Un dels pilars del projecte és el nostre treball i gaudi a la terra. Estem envoltats d'un paisatge fantàstic i embriagant: boscos, camps, camins, cel, estels, animals, aire, aigua cristal·lina... Pretenem aprendre i col·laborar en el camí natural, holístic i orgànic que ens envolta, a poc a poc tornar-nos a les nostres maneres de vida naturals.

L'hort és la nostra petita escola per a aquest aprenentatge. Com potenciar la biologia del sòl, rehidratar el terreny, collir aigua de pluja, regenerar el terreny fent-lo més fèrtil i productiu sense estris externs?

Com deixar-nos portar per l'observació de la saviesa dels sistemes naturals, compaginar els sistemes tradicionals de les granges i el coneixement científic modern i la tecnologia? Com moure's pels diferents models ecològics?

Com "crear la nostra" pròpia ecologia conreada en Collsesplanes?

Levi Strauss diu que el nostre error més profund és que sempre ens veiem a nosaltres mateixos com els "mestres de la creació".

La filosofia de Fukuoka es fonamenta a treballar amb la naturalesa, més que contra ella; és la filosofia de l'observació prolixa i meditativa més que de la labor prolixa i pensativa.

"El nostre" hort és un camp experimental, allí treballem: la nostra última joia, l'Hort-Mandala; acompanyem a l'Hort natural, també l'Hort de rotació... Ens deixem guiar, de tant en tant, pels estels i les forces biodinàmiques de Rudolf Steiner.

Tot 100% orgànic, ecològic. En cerca del camí cap a un hort propi.

Slow Food Terres de Lleida ens diu:
"Apropar el productor al consumidor amb la qual cosa reduïm costos, reduïm emissions de CO2 i escurcem al màxim les distàncies, així guanyem en frescor i qualitat. Reincorporar als nostres hàbits gastronòmics la cuina de temporada i d'aprofitament. Tornem a fer conserves i melmelades casolanes al millor moment del producte. Tornem a fer pastissos i galetes pels nens i nenes sense additius ni conservants. Recuperar i gaudir de la nostra cuina tradicional lligada a la terra i al seu cicle natural a través dels productes que ens ofereix. Contribuir a la creació d'una bona educació alimentària basada en productes naturals, de qualitat, prendre consciència de la importància de l'alimentació diària en la nostra salut, de l'aprofitament que hem de fer de les plantes medicinals o altres teràpies naturals. Perquè de la nostra alimentació dependrà la salut futura."

Hort ecològic 1
Hort ecològic 2
Hort ecològic 3
Hort ecològic 4
Hort ecològic 5
Hort ecològic 6

Orgànic i ecològic

L'hort orgànic i ecològic és un sistema de cultiu d'hortalisses, en el qual es treballa d'acord als principis de la naturalesa. Mentre que en l'agricultura tradicional avui dia es treballa segons el sistema: "Què puc exigir de la terra?", l'hort orgànic pertany a l'agricultura ecològica que funciona segons el sistema: "Què em pot donar la terra?"

Conrear hortalisses de forma ecològica significa:

  • No destruir la terra
  • Utilitzar les restes vegetals que generem en la llar
  • No usar pesticides químics sintètics per controlar plagues i malalties
  • No accelerar el creixement amb fertilitzants químics o hormones
  • Mantenir i promoure la diversitat biològica (varietat de cultius)
  • Millorar el sòl, utilitzant compost natural i rotant els cultius.

Fer un hort orgànic és una forma molt simple i efectiva per conrear hortalisses en forma intensiva, sense majors esforços ni maquinària. L'esforç està només a l'inici de la construcció, ja que es "regira" una sola vegada la terra, per després deixar-la (sense donar-li volta).

Hort ecològic 01
Hort ecològic 02
Hort ecològic 03
Hort ecològic 04
Hort ecològic 05
Hort ecològic 06

Agricultura biodinàmica

El que pretenem amb l'agricultura biodinàmica no és obtenir fruits i hortalisses grans i brillants. Volem obtenir fruits i hortalisses sanes, vitals i plenes d'energia, inclosa l'energia espiritual... que siguin també aliments per a l'ànima. Sembla molt pretensiós... però bones són les intencions.

Faré un extracte d'un article de RICARDO COLMENARES “FONAMENTS CIENTÍFICS I BASES TÈCNIQUES DE L'AGRICULTURA BIODINÀMICA”.

L'agricultura biodinàmica sorgeix des de l'impuls de renovació cultural liderat per l'austríac Rudolf Steiner (1861-1925) emmarcat en el que ell va denominar la Ciència Espiritual o Antroposoiía. Aquí habitualment coneixem la branca d'ensenyament pedagògic, les famoses Escoles Waldorf.

En particular, les bases que van donar lloc al desenvolupament posterior del moviment d'agricultura biodinàmica tal com ara ho coneixem, es van establir en una sèrie de vuit conferències impartides per ell al juny de 1924 en una finca situada en Koberwitz, Breslau (Polònia) d'unes 7.500 Ha de conreo. El contingut d'aquestes conferències es troben recopilades en el llibre conegut com a "Curs d'Agricultura" (Ed. R. Steiner,1988).

Aquest llibre és la base del primer any de formació en Agricultura Biodinàmica realitzada per l'Associació espanyola d'Agricultura Biodinàmica.

Avui dia qualsevol referència als orígens de l'Agricultura Ecològica, com a moviment social divers, dinàmic, i innovador a l'hora de plantejar-se la relació de l'ésser humà amb la Naturalesa i la transformació d'aquesta última en aliments i béns de consum, coincideix a esmentar el paper pioner exercit pel moviment d'Agricultura Biodinàmica.

FONAMENTS DE L'AGRICULTURA BIODINÀMICA

La granja com a organisme individual

La concepció de la finca agrària com un organisme, com una individualitat, és un dels conceptes bàsics de l'agricultura biodinàmica, que va anar ràpidament adoptat per l'agricultura orgànica, la seva companya inseparable en camí d'evolució de l'actual agricultura ecològica, que va prendre el seu nom precisament d'aquest fet (Scofield, 1986): "La finca es considera una totalitat orgànica, viva i dinàmica, una unitat en si mateixa, sostenible i ecològicament estable, completa biològicament i equilibrada". És a dir, les diferents activitats, components i estructures de la finca actuen com a òrgans de l'organisme de la finca íntegrament.

La influència dels planetes i els estels en l'organisme de la granja

Rudolf Steiner no es queda en la visió orgànica de la Terra que es proposa en la moderna hipòtesi Gaia, sinó que va més lluny i proposa una concepció orgànica de l'univers com a ecosistema on el nostre planeta interacciona amb altres cossos celestes del Sistema Solar i amb els estels fixos del Zodíac que aquest recorre en el cicle de l'any. Amb la particularitat que la vida sobre la Terra prové i depèn de la comunicació entre el centre, el nostre planeta i aquella perifèria, el cosmos.

Els preparats biodinàmics

L'ús dels preparats biodinàmics, aportats per Steiner en el seu Curs d'Agricultura, juga un paper central en les pràctiques d'aquesta escola d'agricultura ecològica. El seu objectiu és promoure els processos vitals dins de la individualitat de la finca i entre aquesta i el seu entorn proper i llunyà.

Com diu el conegut assessor biodinàmic francès Xavier Florin (1990), també conegut a Catalunya, si un vol començar a practicar la biodinàmica ha de començar pel fonamental, per aplicar els tres medicaments bàsics, recórrer els tres graons essencials: 1°) abonar amb compost que contingui els preparats biodinàmics del compost, 2°) aplicació del preparat de fem en banya o 500. 3°) aplicació del preparat de sílice en banya.

Aquests preparats són responsables de millorar l'aroma, el sabor i el color dels fruits a recol·lectar com a aliment segons la naturalesa de la planta conreada, però també de la seva capacitat de reproducció, la viabilitat i el vigor de les seves llavors.

agricultura-biodinamica 01
agricultura-biodinamica 02
agricultura-biodinamica 03
agricultura-biodinamica 04
agricultura-biodinamica 05
agricultura-biodinamica 06

Permacultura

La Permacultura s'impulsa des d'Austràlia per Holmgren i Mollison. És un corrent de “cultura permanent” que s'està propagant per tot el món i intenta la integració de l'ésser humà amb l'entorn. És una visió globalitzadora, que mira més cap a la incorporació del màxim d'elements disponibles en un lloc determinat, perquè en fer-los actuar en conjunt, sinèrgicamente, el resultat sigui sempre superior a la suma dels elements aïllats.

Bill Mollison en la Introducció a la Permacultura ens explica que és un sistema de disseny per a la creació de medi ambients humans sostenibles. La paraula en si mateixa és una contracció no només d'agricultura permanent sinó també de cultura permanent, doncs les cultures no poden sobreviure per molt temps sense una base agrícola sostenible i una ètica de l'ús de la terra. En un nivell, la permacultura tracta amb plantes, animals, construccions i infraestructures (aigua, energia, comunicacions). No obstant això, la permacultura no tracta sobre aquests elements en si mateixos, sinó sobre les relacions que podem crear entre ells per la forma en què els situem en el paisatge.

El focus és crear sistemes que són ecològicament corresponents i econòmicament viables, que proveeixin per a les seves pròpies necessitats, que no explotin o contaminin i que siguin sostenibles a llarg termini. La Permacultura utilitza les qualitats inherents de les plantes i els animals combinades amb les característiques naturals del paisatge i les estructures per produir un sistema que suporti la vida a la ciutat i en el camp, utilitzant la menor àrea pràctica possible.

La Permacultura està basada en l'observació dels sistemes naturals, la saviesa continguda en els sistemes tradicionals de les granges i el coneixement científic modern i la tecnologia. Basat en models ecològics, la Permacultura crea una ecologia conreada, la qual està dissenyada per produir més aliment per a humans i animals que el que generalment es troba en la natura.

Fukuoka, en el seu llibre “La revolució del bri de palla , ha establert potser de la millor manera la filosofia bàsica de la permacultura. Dit en un nivell més mundà, cal realitzar aikido a la terra, rodant amb els cops, convertint l'adversitat en fortalesa i usant tot d'una manera positiva. En canvi, l'agricultura moderna fa karate amb la terra, per tractar de fer-la rendir per l'ús de la nostra fortalesa i donar-li molts cops durs. Però si nosaltres ataquem la naturalesa (i últimament la destruïm), estem atacant-nos a nosaltres mateixos.

L'harmonia amb la naturalesa solament és possible únicament si abandonem la idea de superioritat sobre el món natural. No som superiors a altres formes de vida; totes les coses vivents són una expressió de la vida en si mateixa. Si podem veure aquesta veritat, podrem veure que tot el que fem a les altres formes de vida, ens ho fem a nosaltres mateixos. Una cultura que no entén això, destrueix sense necessitat qualsevol cosa vivent.

Quan les necessitats d'un sistema no són suplertes o no provenen del mateix sistema, paguem el preu en energia, consum i pol·lució. En aquest moment no podem pagar el cost veritable de la nostra agricultura. Això està destruint el nostre món i a nosaltres mateixos. Si ens asseiem al portal de la nostra casa tot el que necessitem per viure una bona vida està al voltant. Allí trobem el sol, vent, gent, construccions, pedres, mar, aus i plantes. La cooperació amb tots aquests elements porta harmonia.

Permacultura masia catalana 01
Permacultura masia catalana 02
Permacultura masia catalana 03
Permacultura masia catalana 04
Permacultura masia catalana 05
Permacultura masia catalana 06

Mandala de cultiu

Estem experimentant amb un hort les parcel·les del qual s'organitzen descrivint un Mandala. S'entén per Mandala a un disseny circular, amb un equilibri geomètric centrat, el seu nom prové del sànscrit i defineix concretament a un simbolisme ancestral d'Índia i Tibet, un simbolisme que evoca una cosmovisió: on el nostre món es veu integrat a un organisme major i total, l'univers, i interrelacionat amb cadascuna de les seves parts... Però, no solament aquestes cultures orientals mil·lenàries han utilitzat el simbolisme del circular en el seu imaginari espiritual, sinó que coincidentment innombrables cultures ancestrals de diferents punts del planeta han recorregut a ell generalment per expressar la seva cosmovisió, i com a element ritual, contemplatiu, meditatiu, medicinal, etc... per concedir-los atributs curatius: harmonitzar, equilibrar, centrar, etc.

L'observació dels sistemes naturals de vida ens revela innombrables patrons mandàlics anant del microscòpic al macroscòpic: estructura en òrbites de l'àtom, estructura molecular de molts cristalls, les flors, fruites tallades al mitjà, l'iris de l'ull, el sol, el sistema solar, galàxies, amb un llarg etc. per a cada dimensió.

Ara bé, la Permacultura ha implementat aquest simbolisme a l'hora de dissenyar un hort, com un model d'autorregulació i integració harmònica amb el mitjà. D'una banda les formes orgàniques i curvilínies que es remeten als patrons helicoïdals de la naturalesa, faciliten la circulació de l'energia vital, això és un principi que també sosté el feng shui, tant l'aigua com l'energia circulen amb major fluïdesa en trajectòries corbes que en trajectòries rectilínies on es toparien amb angles rectes o en bec, resultant en un estalvi d'energia per raons matemàtiques. Les formes orgàniques es relacionen amb l'energia i la matèria de múltiples maneres simultànies, exercint eficientment diverses funcions autorreguladores... A més aporten bellesa al lloc, doncs sempre s'integren harmònicament al paisatge, transmetent una sensació de pau, induint-nos a estats de contemplació i inspiració.

Hort mandala 01
Hort mandala 02
Hort mandala 04
Hort mandala 05
Hort mandala 06
Hort mandala 07